
1. Portàtil nou (Sony Vaio de la sèrie FZ). Quasi perfecte. Em va detectar correctament tot el que volia que detectés (que no vol dir que detectés tots els components de l'ordinador). Tot el que es va deixar se li pot perdonar. Estem parlant del Winmodem per quan no tenim ADSL i de la sortida HDMI de l'ordinador. Targeta gràfica NVidia GeForce M 8400 funcionant amb una suavitat envejable a les 3D i a resolució nativa (1280x800) gràcies al driver propietari de la marca. Tot i així, aquí no interessava instal·lar-la. Va ser per pura curiositat que vaig provar el mode Live.
2. El sobretaula. Una bèstia (en el seu moment, fa més d'un any i mig) amb un Pentium D de 2,8 GHz amb Ati Radeon x700, disc dur de 250 GB, targeta de so d'alta definició, armat d'USB per totes bandes, etc, etc, etc. Resultat: un bonic Kernel Panic només pulsar l'intro per arrencar el mode Live. Aquest era l'ordinador en el que l'hauria instal·lat.
En fi, un cop de mala sort. De moment els de la comunitat Fedora han aconseguit que els sigui fidels una temporada més. Tot i així, penso estar atent a la pròxima versió d'aquest prometedor projecte, a veure si llavors el nucli Linux no li té tanta por (joc de paraules molt dolent, ho sento).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada